{"id":1134,"date":"2015-10-17T17:31:18","date_gmt":"2015-10-17T16:31:18","guid":{"rendered":"https:\/\/aventuraexperience.com\/?p=1134"},"modified":"2022-02-28T12:31:34","modified_gmt":"2022-02-28T11:31:34","slug":"expedicio-madeira-2015","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/post\/expedicio-madeira-2015\/","title":{"rendered":"Expedici\u00f3 Madeira 2015"},"content":{"rendered":"

(Del 10 al 17 d’Octubre)<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dissabte 10 d’octubre<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dissabte 7:00 del mat\u00ed, sona el despertador, tot est\u00e0 preparat per iniciar la nostre expedici\u00f3 cap a Madeira.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Encara no porto ni 5 minuts despert i ja em trobo amb el primer gran problema, al revisar si tinc tota la documentaci\u00f3 veig que el DNI est\u00e0 caducat de fa tres mesos ( Si \u00e9s incomprensible, imperdonable i inexplicable per\u00f2 es aix\u00ed). De seguida em poso a buscar el passaport i veig que aquest tamb\u00e9 esta caducat de fa tres anys.<\/p>\n\n\n\n

Em canvia la cara de cop, la suor freda em cau pel front i el cap comen\u00e7a a treballar\u2026(ja no podr\u00e9 volar, no em deixaran marxar, fins dilluns no me\u2019l renovaran, ja ser\u00e0 tard per agafar un altre vol,\u2026)<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s d\u2019uns segons de dubte segueixo com si no hagu\u00e9s passat res, agafem maletes i vaig a buscar al meu pare per que la cristina ens porti cap al aeroport on a les 9:00 em de reunir-nos amb els companys d\u2019expedici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El trajecte de Sant Feliu a Barcelona el passo en silenci buscant al m\u00f2bil informaci\u00f3 sobre si em deixarien volar o no, trobo gent que diu que si, gent que diu que no, pregunto als companys i em diuen que tenen dubtes de si podr\u00e9 o no.<\/p>\n\n\n\n

Sincerament a estat el meu pitjor trajecte al aeroport ( i aix\u00f2 que tinc por a volar)<\/p>\n\n\n\n

Al arribar em dirigeixo a les oficines de vueling i em diuen que no ho tenen clar i que parli amb la policia. Aquests em diuen que si i que segons el tractat Schenggen no tindre problemes per volar amb un passaport caducat de menys de 5 anys a un pa\u00eds de la comunitat europea.<\/p>\n\n\n\n

Respiro i em penso que tot est\u00e0 solucionat, per\u00f2 alguna cosa no m\u2019acaba de fer el pes. Aix\u00ed que decideixo comentar-ho una altre vegada a les oficines de vueling i aqu\u00ed la meva sorpresa quan em diuen que han parlat amb la supervisora i que amb dni i passaport caducats no podr\u00e9 agafar l\u2019avi\u00f3. Jo em poso nervios, els i comento que a la policia em diuen que si, per\u00f2 ells diuen que no poden fer-hi res i que torni a parlar amb la policia.<\/p>\n\n\n\n

Torno cap all\u00e0 ja amb poques esperances, i el policia es sorpr\u00e8n al tornar a veurem i diu que no potser que em diguin que no ja que el tractat Schenggen es molt clar en aquests casos i que deixa volar a pa\u00efsos de la comunitat europea, incl\u00f2s Portugal. Aqu\u00ed es on noto que aquesta persona hem pot ajudar. Agafa el tel\u00e8fon i indignat truca a la supervisora d\u2019iberia perqu\u00e8 vingui.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta li porta un paper on diu que Portugal es passa el tractat Schenggen pel forro i que no deixar volar a ciutadans espanyols a Portugal amb el Passaport caducat.<\/p>\n\n\n\n

Quan ja ho veia tot perdut i ja estava apunt de agafar les maletes i tornar cap a casa el policia al llegir al meu passaport caducat veu que soc de Sant Feliu de Gu\u00edxols i em diu\u2026 \u201c tienes algo que ver con la via ferrata de Sant Feliu?\u201d<\/p>\n\n\n\n

Jo incr\u00e8dul me\u2019l miro i li  comento que si i li pregunto perqu\u00e8, al que em respon\u2026<\/p>\n\n\n\n

\u201cya me sonaba tu cara, tu me hiciste de guia este verano, me hiciste muchas fotos muy chulas, corre passa para dentro que te hago un passaporte rapido\u201d<\/p>\n\n\n\n

No m\u2019ho podia creure, ja m\u2019havia tocat la loteria i encara no havia comprar ni un numero\u2026<\/p>\n\n\n\n

R\u00e0pidament em vaig a fer fotos i em fa un passaport ( tinc els dits tant secs que tinc que repetir en varies ocasions l\u2019acci\u00f3 de registrar el dit)<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s de donar-li les gracies infinitat de vegades, quedar amb ell per repetir la via ferrada i convidar-lo a la costa brava em dirigeixo corrent a trobar els meus companys.<\/p>\n\n\n\n

Es mostren incr\u00e8duls davant el que m\u2019acaba de passar. Un llarg sospir em fa canviar la cara. El meu company Pepo em diu que ara ent\u00e9n perqu\u00e8 estava tan seri\u00f3s al parlar amb ell per tel\u00e8fon.<\/p>\n\n\n\n

Han estat unes hores llargu\u00edssimes de nervis i estr\u00e9s, per\u00f2 per fi tot s\u2019ha solucionat d\u2019una manera immillorable. Aviso a la cristina que ja esta tot solucionat i ella em diu que encara estava a la zona per si m\u2019havia de tornar a venir a buscar per si no podia volar.<\/p>\n\n\n\n

Ara ja si que puc respirar tranquil i r\u00e0pidament em presento als companys que encara no ens coneix\u00edem.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Facturem maletes evitant algun que altre sobrep\u00e8s ( portem m\u00e9s de 700 metres de cordes mes material personal i material de reequipament), passem la zona de seguretat i ja estem asseguts al avi\u00f3 que ens porta cap al parad\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed ja puc tornar a sentir els nervis de volar ( no soc l\u2019\u00fanic ja que en Pepo esta igual que jo). En poc mes de 3 hores estem aterrant al petit aeroport de Funchal.<\/p>\n\n\n\n

Durant el vol es parla dels barrancs que farem, de com els afrontarem i com no del terrible i desitjat Mega.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Un cop aterrats i amb les maletes a les mans ens dirigim a llogar els cotxes que tenim reservats, solucionem algun que altre problema ( Dos dels vehicles els lloguem sense problemes amb una noia encantadora, i el tercer ens porta mes problema ja que la noia que ens atent nom\u00e9s intenta posar-nos la por al cos amb el tema de les assegurances perqu\u00e8 paguem m\u00e9s ) .<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s d\u2019aquest segon moment de tensi\u00f3 en la expedici\u00f3 ens dirigim cap a la localitat de Rosario on tenim reservada la casa.<\/p>\n\n\n\n

Ens acompanya la Vitolina, propiet\u00e0ria de la casa, i en poc mes de 40 minuts ja som a la porta. La sorpresa es grata al veure que la casa es espectacular amb 6 habitacions, 3 banys i tot ple d\u2019equipaments ( billar incl\u00f2s).<\/p>\n\n\n\n

Mentre alguns membres del grup comencen a veure la casa els altres anem al super a buscar provisions pels primers dies.<\/p>\n\n\n\n

Sorteig d\u2019habitacions ( jo dormir\u00e9 amb el meu pare, pepo amb la cris, David amb en Toni, Morla amb en Miquel i en Jordi i en Borja son els afortunats que dormiran sols).<\/p>\n\n\n\n

Guardem tot el menjar i ens instal\u00b7lem a les habitacions abans de preparar el primer sopar i programar com afrontarem el primer dia de barrancs.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Aqu\u00ed surten els primers dubtes, i decidim que el primer barranc a de ser el Mega conegut com a Aqua Do Vento. El fet de portar els dos 200 ens fan decidir per afrontar-lo el primer dia i aix\u00ed despr\u00e8s ja podrem tallar cordes i fer-les servir pels altres barrancs. Mirem com arribar a la aproximaci\u00f3 ( no la tenim clara del tot per\u00f2 creiem que la trobarem), calculem el que podem tardar en realitzar-lo ja que som 10 persones a baixar per una vertical de 170 metres i decidim que em de matinar.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Sopant els nervis es veuen al grup, per\u00f2 la gent ja te ganes de fer-lo i sobretot de treure\u2019l de sobre.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed arriba el que per mi a estat el punt clau de la expedici\u00f3, alguns dels companys ja dormen, i en Pepo ens planteja als que quedem la idea de variar la estrat\u00e8gia i no afrontar el Mega el primer dia, ja que encara no ens coneixem i tampoc coneixem l\u2019illa.<\/p>\n\n\n\n

Reconec que era contrari a aquesta decisi\u00f3 (ja havia ensacat 200 metres de corda a la meva motxilla) per\u00f2 he de dir que va ser la decisi\u00f3 mes encertada que pod\u00edem prendre. El meu pare de seguida el recolza i la resta del grup s\u2019hi afegeix, jo evidentment no m\u2019oposo a la majoria i comencem a buscar noves alternatives.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s d\u2019uns moments de recerca optem per triar dos barrancs mes curtets i assequibles com son el Ribeira Pedra da Branca i el Ribeira Funda.<\/p>\n\n\n\n

Comuniquem el canvi de plans als integrants del grup ( alguns dormen mes tranquils, d\u2019altres encara estan de ressaca) i ens disposem a passar la primera nit a la casa.<\/p>\n\n\n\n

Diumenge 11 d’octubre<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ens despertem a les 6:30 del mat\u00ed i despr\u00e8s d\u2019un bon esmorzar ens disposem a comen\u00e7ar a con\u00e8ixer aquesta meravellosa illa.<\/p>\n\n\n\n

Son les 7,15 del mat\u00ed i ja sortim de la casa cap a la recerca del primer barranc. Portem topos i ressenyes impreses, per\u00f2 tot i aix\u00f2 tenim dubtes d\u2019on estan situats el primers barrancs.<\/p>\n\n\n\n

Un cop situats al parking del Ribeira Pedra da Branca ens adonem que un dels components del grup, en Miquel, s\u2019ha deixat les botes a la casa. Comencem be!!!<\/p>\n\n\n\n

En 30 minuts em anat i tornat i ara ja si estem preparats per iniciar la jornada.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Surten els primers rajos de sol que ens acompanyen en la aproximaci\u00f3, tot i que el dia es presenta ennuvolat.<\/p>\n\n\n\n

En 20 minuts d\u2019aproximaci\u00f3 ens trobem al inici del barranc on comen\u00e7a a ploure lleugerament ( De fet a estat la t\u00f2nica general de la setmana)<\/p>\n\n\n\n

El Pedra Branca \u00e9s un barranc curtet, en poc mes de 2 hores el tenim fet, i de no gaire dificultat, per\u00f2 si amb formacions molt boniques i un r\u00e0pel en forma de cilindre espectacular.<\/p>\n\n\n\n

Comencem amb un R-1 de 25 metres des d\u2019un arbre sense complicacions que ens deixa a la cap\u00e7alera del R-2 de 50 metres en forma de cilindre amb instal\u00b7laci\u00f3 a la branca d\u2019un arbre que no deixa indiferent a ning\u00fa. R\u00e0pel de caracter\u00edstiques espectaculars, amb una lleugera cortina d\u2019aigua i unes formacions incre\u00efbles.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed es on ens porta mes temps, som un grup de 10 persones i tot i baixar de dos en dos es necessita temps pel seu descens.<\/p>\n\n\n\n

Continuem el descens superant r\u00e0pels de entre 4 i 12 metres, el quals gestionem amb efici\u00e8ncia i rapidesa, abans de plantar-nos en el R-10 de 22 metres que ens obre les portes del mar. Les vistes son incre\u00efbles amb tot l\u2019oce\u00e0 atl\u00e0ntic per davant.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Despr\u00e8s d\u2019alguns dubtes de si la corda arriba o no, muntem un petit passam\u00e0 que dona acc\u00e9s a la vertical i seguim baixant de dos en dos sense problemes. En aquest punt ja hem tingut que col\u00b7locar els primers protectors de corda ja que la roca es bastant abrasiva i fa patir a la cordes.<\/p>\n\n\n\n

El primer contacte amb l\u2019illa a estat immillorable, comencem a con\u00e8ixer el tipus de barrancs que trobarem i el mes important ens comencem a con\u00e8ixer entre nosaltres.<\/p>\n\n\n\n

Sense temps per perdre encarem direcci\u00f3 cap als cotxes per a fer el segon barranc del dia. En poc mes de 10 minuts estem al mateix.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Anem molt b\u00e9 de temps i aqu\u00ed els mes optimistes ja comencem a plantejar-nos si podrem fer triplet de barrancs.<\/p>\n\n\n\n

El segon barranc a fer \u00e9s el Ribiera Funda, un barranc de caracter\u00edstiques similars al anterior.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed comencen el problemes, ja que la carretera vella est\u00e0 tallada, les ressenyes son antigues, i no trobem l\u2019acc\u00e9s al poble, de fet ja dubtem de si hi haur\u00e0 poble.<\/p>\n\n\n\n

Mes d\u2019una hora ens porta trobar la carretera que dona acc\u00e9s al barranc i un cop la trobem ja em deixat els vehicles i decidim fer l\u2019acc\u00e9s caminant. En total s\u00f3n un 40 minuts d\u2019acc\u00e9s amb alguna rampeta de pujada que ens fa entrar en calor.<\/p>\n\n\n\n

Al inici del barranc antigament hi havia un pont de pedra que ja ha desaparegut, el que ens dona la idea de la for\u00e7a que pot tenir l\u2019aigua en aquesta illa.<\/p>\n\n\n\n

Un s\u00e8rie de destrepes i un R-1 de 10 metres ens porten a la antesala del millor r\u00e0pel del barranc.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

El R-2 de 55 metres \u00e9s espectacular, amb dos instal\u00b7lacions, una desplomada des d\u2019un arbre al mes pur estil salt del Sallent i l\u2019altre pel mig de la cascada.<\/p>\n\n\n\n

Escollim la de la cascada i sense temps per perdre comencem a baixar aquesta magnifica cascada.<\/p>\n\n\n\n

Estem alertats de la possible caiguda de pedres en aquets punt i a mes col\u00b7loquem protectors per evitar el fregaments de la corda.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Continuem baixant tot trobant arbres gegants caiguts al mig del barranc i trobant els primers salts de l\u2019illa. Son un seguits de sis obstacles de entre 3 i 12 metres que superem amb rapidesa.<\/p>\n\n\n\n

Arribem al R-9 de 22 metres que ens porta al final del barranc. Aquest es torna a obrir de cara al oce\u00e0 i ens dona les vistes de la antiga carretera que rodejava l\u2019illa.<\/p>\n\n\n\n

Han estat gaireb\u00e9 3 hores de barranc amb un espectacular r\u00e0pel i les primeres remullades de Madeira.<\/p>\n\n\n\n

En poc mes de 10 minuts arribem als cotxes. De cam\u00ed mirem l\u2019hora, son passades les 15 de la tarda i tot i que alguns intentem conv\u00e8ncer el grup de buscar un tercer barranc per fer, decidim que la millor opci\u00f3 es passar pel super i anar cap a la casa a ordenar material, menjar alguna cosa i preparar la jornada del dia seg\u00fcent.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Mentre uns es dirigeixen a carregar provisions els altres anem a con\u00e8ixer algunes de la aproximacions a la illa, ja que molts del barrancs surten la zona de la piscicultura de Chao de Ribeira.<\/p>\n\n\n\n

Tot sopant debatim com a anat la primera jornada d\u2019activitat i preparem la segona. El segon dia seguim el planning marcat des de la sortida en el que vol\u00edem fer el Seixal integral.<\/p>\n\n\n\n

En un principi ten\u00edem que fer-lo amb la televisi\u00f3 de Madeira els qual volien gravar-nos baixant el barranc, per\u00f2 problemes d\u2019\u00faltima hora ens impedeixen que ens trobem.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2 nosaltres seguirem el pla establert i afrontarem aquest llarg i intens barranc fent la seva integral.<\/p>\n\n\n\n

Dilluns 12 d’octubre<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

El despertador sona a les 5:30 de mat\u00ed, \u00e9s un moment molt dur, evidentment es negre nit i al cos li costa posar-se en marxa.<\/p>\n\n\n\n

A les 6:15 clavades estem tots dintre dels cotxes i sortim direcci\u00f3 Chao de Ribeira. En aquest punt deixarem un dels vehicles i amb els altres dos en dirigim cap a Paul da Serra.<\/p>\n\n\n\n

La aproximaci\u00f3 amb cotxe \u00e9s llarga i pesada amb carretera de corbes inclosa que et puja al altipl\u00e0 de Paul da Serra. Aqu\u00ed la boira \u00e9s espectacular, no es veu mes enll\u00e0 de 5 metres i encara \u00e9s negre nit.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Pocs son els valents que s\u2019atreveixen a sortir del cotxe a un temperatura de 10 graus i un vent que et deixa gelat.<\/p>\n\n\n\n

Amb els primers rajos de sol comencem a equipar-nos ja que l\u2019acc\u00e9s \u00e9s gaireb\u00e9 immediat.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s d\u2019algun que altre dubte que ens portava cap al barranc d\u2019H\u00f4rtela i uns metres extres de caminar al cos trobem l\u2019inici del Seixal.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Aquest comen\u00e7a totalment sec, i amb bastant vegetaci\u00f3 el que ens fa dubtar de que sigui un dels grans barrancs de l\u2019illa.<\/p>\n\n\n\n

En pocs minuts arribem a la primera de les cascades, segueix totalment sec, per\u00f2 un petit r\u00e0pel de 10 metres ens porta a buscar la primera de les reunions exposades del barranc. L\u2019acc\u00e9s no \u00e9s f\u00e0cil i l\u2019espai \u00e9s redu\u00eft per a dues persones. El gestionem de manera correcte tot i que ens porta m\u00e8s temps del esperat. Mes d\u2019una hora per a superar aquest primer obstacle en un barranc de mes de 37 r\u00e0pels generen les primeres inquietuds al grup.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed decidim formar parelles i que el grup s\u2019allargui anant muntant instal\u00b7lacions i solventant obstacles. Per acompanyar el dia i per variar ens comen\u00e7a a ploure amb una intensitat moderada.<\/p>\n\n\n\n

El ritme del grup augmenta i aqu\u00ed ja ens tornem molt eficients superant ressalts amb rapidesa fins arribar al R-12 on trobem una marmita trampa sense sortida.<\/p>\n\n\n\n

Per sort el primer dels integrants del grup, la Cris, que entra dins ja es dona compte de que no te sortida i busquem un pas lateral per superar-la i poder treu a la companya de dins de la marmita.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s d\u2019uns moments de nervis continuem afrontant el descens amb tranquil\u00b7litat i anem superant ressalts de entre 5 i 20 metres que ens porten a la antesala d\u2019un del punts cr\u00edtics de la setmana.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Arribem a la cap\u00e7alera del R-16 de 55 metres, un r\u00e0pel d\u2019al\u00e7ada, desplomat i amb una boira que no deixa veure el final. Muntem un passam\u00e0 d\u2019acc\u00e9s i comencem a baixar amb normalitat i rapidesa. Al final de r\u00e0pel trobem un salt d\u2019uns 7 metres a una marmita gegant que ens fa activar els sentits.<\/p>\n\n\n\n

El punt cr\u00edtic arriba quan baixa en David, l\u2019\u00faltim integrant del grup. La seva cara es un poema, blanca com la llet i a la resposta de si tot va b\u00e9 no hi ha contestaci\u00f3. Baixa de manera molt lenta, amb molta suavitat, massa suavitat. En aquest moment ja me\u2019n adono que algo no est\u00e0 anant b\u00e9. Aconsegueix arribar a sobre la repissa i respira. Respira com si mai no hagu\u00e9s respirat. El seus ulls es volen sortir de les orbites tot explicant-me el que acaba de passar. Una de les cordes que em utilitzat per baixar estava al l\u00edmit. Quan s\u2019ha volgut donar compte havia passat una flor ( mes aviat era una jard\u00ed) i es trobava penjat d\u2019una corda a gaireb\u00e9 40 metres de terra, per un desplomat, la qual no sabia si aguantaria.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

R\u00e0pidament despr\u00e8s de saltar i recollir les cordes ens la mirem i veiem que aquesta estava al l\u00edmit, no sabem que a pogut passar, per\u00f2 tallem la corda r\u00e0pidament per evitar mes problemes. Un dels 60 que port\u00e0vem ja estava tallat en dos i alguna de les altres cordes ja comen\u00e7ava a presentar signes de fatiga.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s del ensurt continuem la progressi\u00f3 i arribem a una des les zones mes boniques del barranc i de la illa. El Seixal es torna estret i es rodeja d\u2019una vegetaci\u00f3 verdosa i abundant que ens deixen a tots bocabadats. Poder varem tirar mil fotos entre tots per\u00f2 cap d\u2019elles pot reflectir la preciositat del moment.<\/p>\n\n\n\n

Superem r\u00e0pels de 27, 20, 35, 30 i infinitats de passatges preciosos per a piscines naturals d\u2019aigua fins a arribar al creuament amb la Levada do Seixal, punt on finalitza la part superior i dona inici a la inferior.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Portem gaireb\u00e9 7 hores de barranc i despr\u00e8s de discutir si estem \u201con time\u201d o una mica mes de \u201con time\u201d decidim sense dubtar em de continuar.<\/p>\n\n\n\n

Per horari creiem que podem acabar ja que la part inferior es molt mes curta que la superior.<\/p>\n\n\n\n

Comencem amb un destrepe des de la Levada do Seixal que en torna a portar a dins del barranc.<\/p>\n\n\n\n

Aquest comen\u00e7a amb una s\u00e8rie de r\u00e0pels de poc inter\u00e8s que superem amb facilitat, tot i tenir que perdre una altre de les cordes ja que tornem a trobar una altre flor.<\/p>\n\n\n\n

Arribem en el punt clau de la part inferior del barranc que no es altre que el R-5 format per una cascada de 60 metres fraccionada en tres trams.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed tornem a tenir algun que altre problema, ja que una mala interpretaci\u00f3 de la topo fa que tardem mes del compte i a sobre la reuni\u00f3 final es troba just a sota de la cascada el que la fa complica una mica mes.<\/p>\n\n\n\n

Solventats els problemes de comunicaci\u00f3 seguim endavant superant un seguits de r\u00e0pels de 30, 20 , 8, 16 i 34 metres que ens porten a la part final del barranc.<\/p>\n\n\n\n

Els afluents van aportant aigua al barranc i fa que el caudal del mateix vagi augmentant a mesura que baixem.<\/p>\n\n\n\n

Superem el pen\u00faltim r\u00e0pel pel mig de la cascada i seguim destrepant fins a trobar la conflu\u00e8ncia amb el seu barranc ve\u00ed. L\u2019h\u00f4rtela entra per la dreta orogr\u00e0fica i fa augmentar  manera considerable el caudal del Seixal.<\/p>\n\n\n\n

Un \u00faltim r\u00e0pel per dins una cova ens dona per finalitzat el barranc i ens deixa al cam\u00ed de retorn que ens porta en poc mes de 15 minuts cap a la piscicultura de Chao de Ribeira.<\/p>\n\n\n\n

Han estat mes d\u201911 hores de barranc en un dels barrancs mes complets i exigents de l\u2019illa, per\u00f2 com no, a valgut la pena.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Ara encara ens queda la pitjor part, els tres conductors agafem el cotxe i despr\u00e8s de passar pel super a buscar provisions enfilem cap a Paul da Serra a buscar els altres dos cotxes i tornar fins a la piscicultura a la recollir el grup. Son gaireb\u00e9 dues de combinaci\u00f3 que fan encara mes dur i llarg el dia.<\/p>\n\n\n\n

Tot i la fatiga acumulada i despr\u00e8s de preparar un bon sopar ja preparem el que ser\u00e0 el nostre tercer dia a la illa.<\/p>\n\n\n\n

Dimarts 13 d’octubre<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Avui el despertador sona una mica mes tard i aix\u00f2 fa que molts ja estem desperts quan sona. S\u00f3n les 8,30 del mat\u00ed i \u00e9s el primer dia que esmorzem amb el dia ja clar.<\/p>\n\n\n\n

Hem decidit que far\u00edem un sol barranc i d\u2019una durada raonable per tenir la tarda lliure per dinar tranquils i preparar la jornada seg\u00fcent.<\/p>\n\n\n\n

Escollim l\u2019Inferno, un barranc de no m\u00e9s de 4 hores i amb poques dificultats t\u00e8cniques, ja que no disposa de r\u00e0pels llargs ni una aproximaci\u00f3 o retorn complicats.<\/p>\n\n\n\n

A les 9:30 del mat\u00ed i amb bastant calma en disposem a sortir cap al barranc, per situaci\u00f3 es el que ens queda mes a prop i despr\u00e8s d\u2019algun dubte arribem a trobar el final del barranc on deixarem un dels vehicles. Amb els altres dos pugem fins a la pista on comen\u00e7a la Levada da Faja do Rodriguez que \u00e9s la que ens porta al inici del barranc.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Es gaireb\u00e9 una hora d\u2019aproximaci\u00f3 caminant per la levada en la que creuarem quatre t\u00fanels i a la sortida del darrer trobarem l\u2019inici del barranc. Aquest \u00faltim t\u00fanel es fa molt llarg i pesat ja que es gaireb\u00e9 un quil\u00f2metre de llargada a les fosques ( imprescindible frontal) i amb poca al\u00e7ada, el que fa que el alts encara el patim mes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Per no canviar la din\u00e0mica ens canviem amb la t\u00edpica pluja de la illa, si b\u00e9 una vegada amb els neoprens posats ja no sabem si plou o no.<\/p>\n\n\n\n

El barranc est\u00e0 format per 27 ressalts, la gran majoria r\u00e0pels curtets, i amb les pedres que mes rellisquen de l\u2019illa.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Comencem amb R-1 de 9 metres des d\u2019un arbre que ens deixa al mig del barranc.<\/p>\n\n\n\n

Una s\u00e8rie de ressalts d\u2019entre 8 i 28 metres, combinat amb llargs trams de caminar pel riu, ens porten a la part mes interessant del barranc. <\/p>\n\n\n\n

El R-19 \u00e9s una cascada de mes de 40 metres fraccionats en tres trams que ens porten a una majestuosa gorja ben excavada.<\/p>\n\n\n\n

Superat aquest obstacle, superem una s\u00e8rie de r\u00e0pels mes i uns trams llargs i delicats de caminar pel riu degut al que rellisquen les pedres. El tram es fa molt pesat ja que et passes mes temps a terra que de peu.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Sense donar-nos compte ens trobem davant el R-27 i \u00faltim r\u00e0pel de 14 metres del barranc. Un cop aqu\u00ed ja nomes ens resten gaireb\u00e9 450 metres de llarga caminada pel riu, en la qual aprofitem per fotografiar-nos amb la vegetaci\u00f3 t\u00edpica de l\u2019illa.<\/p>\n\n\n\n

Han estat unes 3 hores i mitja de barranc on la paraula general es de \u201cdecepci\u00f3\u201d, ja que esper\u00e0vem molt mes d\u2019un barranc on per opini\u00f3 general no compleix les expectatives creades.<\/p>\n\n\n\n

Al arribar al pont pel qual creua la nova carretera trobem el cam\u00ed de retorn que en poc mes de 10 minuts ens deixa on tenim el cotxe.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Una rapida combinaci\u00f3 de cotxes fa que estiguem tot el grup dinant al bufet \u201cpanoramik\u201d abans de les 4 de la tarda.<\/p>\n\n\n\n

Dinant, r\u00e0pidament ens oblidem del barranc d\u2019avui, ja que tampoc hi ha molt a recordar i el nostre cap es centra en el dia dem\u00e0 on l\u2019objectiu no es altre que temut Agua do vento amb la seva famosa cascada del Mega.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

A la tarda es nota la tensi\u00f3 que es respira al grup, surten els primers nervis, i arriba la primera baixa. Un dels components del grup diu que al dia seg\u00fcent descansar\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

A tots els altres sens nota tensionats, la gent prova coses i comencen a sortir dubtes…<\/p>\n\n\n\n

Qui la instal\u00b7lar\u00e0?<\/p>\n\n\n\n

Qui rapelar\u00e0 primer?<\/p>\n\n\n\n

Qui es quedar\u00e0 a la reuni\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

Qui ser\u00e0 l\u2019\u00faltim?<\/p>\n\n\n\n

Com recuperarem les cordes?<\/p>\n\n\n\n

Com portarem el material?<\/p>\n\n\n\n

A tots aquests dubtes s\u2019afegeix que dos dels integrants del grup no han rapelat mai amb shunt i que un d\u2019ells no en disposa.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Ens plantegem si despr\u00e8s de rapelar algun li podria lligar a la corda i recuperar-lo, cosa que descartem r\u00e0pidament. Si li anir\u00e0 b\u00e9 baixar amb un maschard. O si lo millor \u00e9s a pel i que l\u2019assegurin des de sota.<\/p>\n\n\n\n

Els dubtes augmenten i la tensi\u00f3 es multiplica, cares llargues al grup i alguna que altre pujada de to. Mes endavant es veu que nomes es fruit dels nervis del moment.<\/p>\n\n\n\n

Ja nomes ens queda sopar, visualitzar alguns v\u00eddeos del barranc i acabar de preparar tot el material per afrontar el repte.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Dimecres 14 d’octubre<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

A les 8:00 del mat\u00ed sona el despertador, de fet no se ben b\u00e9 perqu\u00e8 el varem posar ja que tots est\u00e0vem desperts, senyal de que havia arribat el gran dia.<\/p>\n\n\n\n

Va ser un esmorzar diferent on els silencis predominaven sobre els somriures.<\/p>\n\n\n\n

A les 9:00 sortim de la casa i ens dirigim cap a Chao de Ribeira on deixarem els vehicles i comen\u00e7arem la aproximaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

El dia comen\u00e7a fred, no obstant la previsi\u00f3 de temps era la millor de tota la setmana i el sol ens acompanyar\u00e0 durant tot el dia.<\/p>\n\n\n\n

La aproximaci\u00f3 \u00e9s dura i el  fet de portar gaireb\u00e9 500 metres de corda mes tot el material personal fa ens haguem tingut que repartir el material i portem un promig de 16 quilos de pes cadascun a l\u2019esquena.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 fa que les gaireb\u00e9 1300 escales ens portaran  a la Levada de Seixal en poc mes de 45 minuts siguin un infern. Despr\u00e8s continuem pujant fins a trobar la Levada do Norte i no la deixarem fins a trobar el pont que creua el barranc.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que avui no ens plou el fet de caminar per la levada i passar per sota d\u2019alguns punts on cau aigua fa que la sensaci\u00f3 de fred augmenti i juntament amb la tensi\u00f3 del moment fa que ens canviem de manera rapida i amb tremolors al cos.<\/p>\n\n\n\n

Son les 11 del mat\u00ed, han estat gaireb\u00e9 2 hores d\u2019aproximaci\u00f3 i ja estem equipats i preparats per l\u2019aventura.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Comencem el barranc i veiem que la progressi\u00f3 es lenta, no \u00e9s gens f\u00e0cil maniobrar amb 200 metres de corda a l\u2019esquena i a mes, al ser cordes noves les em volgut mullar i encara portem mes pes.<\/p>\n\n\n\n

Avancem entre un seguit de r\u00e0pels i destrepes de entre 5 i 10 metres que ens porten fins a la cap\u00e7alera del R-8 de 14 metres on aprofitem per a provar tot el material que utilitzarem a la gran vertical i estrenar les cordes noves.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Recollim el material i uns 150 metres de caminar pel riu ens porten a un seguit de tobogans els qual evito per fora de l\u2019aigua.<\/p>\n\n\n\n

En aquest moment tant el relat com la situaci\u00f3 del moment passen a un pla estrictament personal, on cadasc\u00fa sap el que li passava pel cap en aquell moment i les sensacions que sentia, ja que les expressions passen a ser m\u00ednimes i estrictament cenyides al protocol que utilitzarem pel descens.<\/p>\n\n\n\n

Arribo l\u2019\u00faltim al lloc dels fets, per les cares i l\u2019airet que entra ja m\u2019imagino on estem. De fet ja porto estona mirant les ressenyes que tinc a la camara i se que a arribat el gran moment. Avan\u00e7o a alguns dels meus companys i amb la meva estimada motxilla i els seus respectius 200 metres de corda segueixo avan\u00e7ant fins a la primera de les reunions que formen aquest majestu\u00f3s r\u00e0pel del Mega.<\/p>\n\n\n\n

La estrat\u00e8gia que varem decidir el dia anterior per afrontar el r\u00e0pel del era que jo baixaria i intentaria accedir primer a la reuni\u00f3 penjada i que instal\u00b7laria les dos cordes de 200 metres i una vegada arribes en Pepo a la reuni\u00f3 jo seria el primer en baixar. Seguidament informaria des de baix amb la ajuda dels walkis  de que tot a anat be i ell ja comen\u00e7aria  a baixar, seguits de tot els altres companys del grup fins arribar al meu pare que seria el darrer i  l\u2019encarregat de desmuntar-ho tot.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s de realitzar un r\u00e0pel en rampa de poc mes de 10 metres em reuneixo amb el meu company i amic Pepo que m\u2019espera ancorat de la segona reuni\u00f3 amb un somriure diferent al habitual. No se si millor o pitjor per\u00f3 diferent.<\/p>\n\n\n\n

El primer que faig es ancorar-me i mirar cap a baix. El dia ens brinda la oportunitat de veure aquest espectacle sense boira ni gaireb\u00e9 n\u00favols.<\/p>\n\n\n\n

Comencem a riure mentre les nostres mirades es creuen, no se si riem per por, per respecte o simplement es una reacci\u00f3 del nostre cervell a tal situaci\u00f3. El que treballa el cap en aquestes situacions es incre\u00efble.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Son gaireb\u00e9 170 metres de caiguda lliure a sota dels nostres peus. La sensaci\u00f3 \u00e9s m\u00e0gica i el moment indescriptible.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s de perdre uns minuts contemplant el panorama i fer-nos els valents dient que no ni havia per tant comencem a preparar el material i posar en pr\u00e0ctica la estrat\u00e8gia.<\/p>\n\n\n\n

Hem fan arribar els dos caps de corda de les dues cordes de dos cents metres que em penjo al porta material, instal\u00b7lem corda en doble per accedir a la reuni\u00f3 penjada que no veiem i per la qual ja sospito que ser\u00e0 delicada d\u2019accedir-hi, i despr\u00e8s de deixar les coses ben clares inicio el que poder \u00e9s el r\u00e0pel d\u2019acc\u00e9s me delicat que he fet mai.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n poc mes de 20 metres de r\u00e0pel en els qual s\u2019ha de creuar la cascada i intentar pendular per arribar la instal\u00b7laci\u00f3 situada a la dreta orogr\u00e0fica de la cascada.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s de veure algun v\u00eddeo no em pensava que em costaria tant arribar a aquella reuni\u00f3, tot i que la roca no rellisca molt el p\u00e8ndul es gran i els 152 metres que tinc a sota fan que el moment sigui d\u2019adrenalina pura. Per sort ja me instal\u00b7lat el shunt i aix\u00ed em permet tenir mes llibertat de mans. Despr\u00e8s d\u2019algun intentant fallit aconsegueixo estirar el bra\u00e7 i ancorar la meva cinta extensible a la reuni\u00f3. Sort que la portava!!!<\/p>\n\n\n\n

La reuni\u00f3 est\u00e0 formada per dos parabolts units per una cadena de grans eslavons, el quals estan una mica tor\u00e7ats. A part hi ha un altre parabolt i un spit que ajuden bastant per a penjar material.<\/p>\n\n\n\n

En aquest moment ja estic suant, la fred a passat de cop, i m\u2019anclo amb les bagues a la reuni\u00f3, amb la cinta extensible, amb la corda per la qual baixava i si hagu\u00e9s arribat amb agafar-me amb les dents a l\u2019anella probablement tamb\u00e9 ho hagu\u00e9s fet.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Respiro, miro a baix i torno a respirar. Intento posar una mica d\u2019ordre a la reuni\u00f3 i deixo les cordes ja lligades i apunt. En aquest moment arriba la primera situaci\u00f3 de tensi\u00f3, ja que al demanar que deixin anar les cordes per a preparar el r\u00e0pel una d\u2019elles passa a tota velocitat pel meu costat impactant el meu casc. Sort que va ser el casc, si arriba a ser la cara segurament ara us podria ensenya una cicatriu de per vida.<\/p>\n\n\n\n

Un cop tot col\u00b7locat xiulo al meu company que ja pot venir i sense perdre temps comen\u00e7a a baixar cap a mi. L\u2019acc\u00e9s tamb\u00e9 li resulta delicat per\u00f2 ho solventa amb efic\u00e0cia. Quan arriba a la reuni\u00f3 jo ja estic instal\u00b7lat per a comen\u00e7ar a baixar i despr\u00e8s d\u2019ajudar-lo a arribar la mateixa i d\u2019intercanviar informaci\u00f3 de com estat tot instal\u00b7lat em decideixo a baixar.<\/p>\n\n\n\n

En tinc ganes, moltes ganes, ja que el r\u00e0pel s\u2019ho mereix i sincerament en aquell moment del que tens mes ganes en el m\u00f3n es d\u2019haver arribat a baix.<\/p>\n\n\n\n

Quan a penes porto 5 metres de r\u00e0pel ens donem compte que ens hem deixat de donar-nos el walki, cosa que solventem amb un petit guiat i llan\u00e7ament de walki a 150 metres d\u2019al\u00e7ada. En els primers 10 metres de r\u00e0pel fas peu a la roca i la corda pesa molt, em puc deixar anar completament de mans i no baixo. Li comunico que el r\u00e0pel no es per tant, clar jo ja hi era i que tenia que dir, i que en Borja que no portava Shunt no tindria problemes en baixar. Fins i tot valorem la possibilitat que de que baixin tots sense ja que la corda no corre, tot i que descartem la opci\u00f3 de manera immediata.<\/p>\n\n\n\n

R\u00e0pidament deixes de fer peu i el r\u00e0pel es torna volat. Intento posicionar-me b\u00e9 per no donar voltes i r\u00e0pidament vaig perdent al\u00e7ada. Son moment m\u00e0gics en la vida de qualsevol barranquista. Tants de mesos preparant aquest projecte i en pocs minuts tindria liquidada la cascada del Mega. O aix\u00f2 es el que jo m\u2019imaginava.<\/p>\n\n\n\n

Les vistes s\u00f3n espectaculars i les fotos que em fa el meu company mes.  En pocs minuts arribo a uns 50 metres de terra, faig el primer peu i em penso que ja estic. Ja nomes em queda la part final del r\u00e0pel i la mes f\u00e0cil, ja que tot i la fatiga acumulada es fa peu i no t\u00e9 dificultat.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed comencen els meus problemes. La corda es queda liada a la roca de manera brutal, intento estirar i no surt. La situaci\u00f3 era prec\u00e0ria, penjat a 50 metres, gaireb\u00e9 sense fer peu i amb dos cap de corda de mes de 50 metres liats per la roca impedint que segueixi baixant.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s de molts d\u2019esfor\u00e7os aconsegueixo treure-la i tirar-la cap a baix i arribo a una zona on faig peu. En aquest punt veig que el merder que em queda \u00e9s de dimensions enormes. Les cordes si alguna propietat tenen per sobre de les altres es la de liar-se entren elles en el pitjor dels moments i  la pitjor de les maneres.<\/p>\n\n\n\n

Em sento, respiro, agafo forces i a trav\u00e9s del walki em comunico amb els companys de la primera reuni\u00f3 per informar que gaireb\u00e9 soc a baix, que tot a anat be, per\u00f2 que hi ha un merder de grans dimensions amb les cordes.<\/p>\n\n\n\n

Van estar mes de 25 minuts de lluita fren\u00e8tica, tan f\u00edsica com psicol\u00f2gica, ja que la corda pesava i tenia que anar plegant metre per metre i separar-la per aconseguir sortir d\u2019all\u00e0 mig. L\u2019aigua tot i no ser excessiva anava caient sobre el meu rostre fent el moment encara mes dur. El meu company em mirava incr\u00e8dul 100 metres amunt sense saber que passava ni sense poder fer res per ajudar-me.<\/p>\n\n\n\n

Un cop ben recollideta la corda acabo de baixar fins a posar el peus a terra. Hem deslligo de la corda, la deixo ben posadeta i em separo de la cascada. Estic exhaust i tinc la sensaci\u00f3 que caure a terra per\u00f2 el fet de mirar a dalt i veure aquella espectacular vertical em donen for\u00e7a. Xiulo per informar que ja pot baixar el seg\u00fcent i intento comunicar-me amb el walki, cosa que es fa impossible ja que el fet d\u2019estar tanta estona sota la cascada mullant-me fa que no funcioni.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Comen\u00e7o a disfrutar del espectacle des de baix de la cascada, la soledat del moment no resta alegria al mateix. Hem sento satisfet i ja nomes desitjo que tot vagi b\u00e9 i els meus companys arribin en pocs minuts fins on soc jo.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed es on veig que l\u2019estrat\u00e8gia varia. En Pepo encertadament pren la decisi\u00f3 d\u2019esperar a tots els companys del grup a la reuni\u00f3 final. L\u2019acc\u00e9s \u00e9s molt delicat i la tensi\u00f3 que acumulada en el moment no ajuden.<\/p>\n\n\n\n

Tinc que dir que es curra una feina fant\u00e0stica, ja que passar\u00e0 mes de 2 hores i mitja penjat a la reuni\u00f3 ajudant a tothom fins que i arribi el darrer.<\/p>\n\n\n\n

El descens es lent, ja que la corda no corre i l\u2019esfor\u00e7 que s\u2019ha de fer \u00e9s molt gran. Tot i aix\u00f2 gestionem la cascada amb bastanta efici\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

El segon en baixar \u00e9s en Borja, el tiu amb dos collons, tot i que en aquell moment costaria trobar-los, comen\u00e7a a baixar sense shunt. Al donar-me compte que \u00e9s ell i que baixa d\u2019aquesta manera r\u00e0pidament agafo la corda per assegurar-lo des de a baix.<\/p>\n\n\n\n

Segueixen baixant companys. Miquel, Toni, Morla, Jordi Mor i David. Tots al arribar a baix ens abracem, el moment s\u2019ho val.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Ja nom\u00e8s queden dos persones a la reuni\u00f3, en Pepo i el meu pare.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s de desmuntar les cordes i modificar la instal\u00b7laci\u00f3 de baixada, van patir lo seu, comencen a baixar. Primer \u00e9s el torn d\u2019en Pepo, que al portar mes de dues hores i mitja penjat a la reuni\u00f3 deu estar fins als mismissims d\u2019estar all\u00e0 dalt penjat , i seguidament el meu pare que tamb\u00e9 deu estar terriblement cansat d\u2019esperar el seu torn.<\/p>\n\n\n\n

Som tots a baix, sans i estalvis i una abra\u00e7ada conjunta fa que gaudim conjuntament del moment somiat durant tantes jornades.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Recuperem cordes amb una facilitat que fa por i l\u2019\u00fanic problema el tenim en quan aquestes cauen i es queden enganxades en el mateix punt que m\u2019havia quedat jo. Un seguit de maniobres ens permeten recuperar-les totes, tot i que una l\u2019haurem de tallar ja que al recuperar a quedat tocada.<\/p>\n\n\n\n

Sense temps per perdre i despr\u00e8s de compartir experi\u00e8ncies ens encaminem cap al seg\u00fcent r\u00e0pel de 15 metres que superem sense problemes.<\/p>\n\n\n\n

Arribem al R-14 de 31 metres que juntament amb el R-15 de 28 formen una cascada de 60 metres.<\/p>\n\n\n\n

La instal\u00b7laci\u00f3 est\u00e0 exposada a la vertical i despr\u00e8s de muntar un passam\u00e0 que li donar\u00e0 acc\u00e9s em decideixo a baixar.<\/p>\n\n\n\n

Male\u00eft va ser el moment que vaig decidir passar a davant i baixar aquella cascada.<\/p>\n\n\n\n

El r\u00e0pel no presenta complicacions aparents i comen\u00e7o a baixar buscant la instal\u00b7laci\u00f3 marcada a la esquerra orogr\u00e0fica. Ja porto el metres marcats i la reuni\u00f3 no apareix, em torno boig buscant-la per\u00f2 no la trobo. Els i comunico als companys que incr\u00e8duls no saben que passa. En un intent de pendular cap al lateral al posar el peu sobre un roca, aquesta es despr\u00e8n arrancant un seguit de blocs de grans dimensions que fan que visqui un veritable infern.<\/p>\n\n\n\n

R\u00e0pidament faig p\u00e8ndul cap al altre costat i comen\u00e7o a cridar als meus companys que muntin una corda i que em treguin d\u2019all\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n moments tensos, la comunicaci\u00f3 \u00e9s dif\u00edcil i la roca molt inestable. Passo por, molta por. Ells no saben que el estruendo que han sentit eren el blocs de roques que tenia sota els meus peus.<\/p>\n\n\n\n

En Pepo em fa arribar una corda i em diu que si baixa all\u00e0 amb mi. La meva resposta \u00e9s negativa no, lo seg\u00fcent. Jo nomes vull sortir d\u2019all\u00e0. Hem canvio de corda com puc utilitzant el segon vuit que porto i els i dic que ajuntin cordes i baixin d\u2019una tirada pel lateral dret ja que la part esquerra \u00e9s molt inestable.<\/p>\n\n\n\n

Al arribar a baix em tiro a terra i tanco als ulls, ha estat un dels moment mes acr\u00edtics que he viscut en la expedici\u00f3. La sensaci\u00f3 de que la paret en al que estas comen\u00e7a a caure \u00e9s horrible.<\/p>\n\n\n\n

En pocs minuts arriba en Pepo, em veu la cara d\u2019espant i mirem la cascada tot buscant la reuni\u00f3 intermitja. No la trobem i dedu\u00efm que a baixat juntament amb els centenars de rocs que han caigut o que possiblement hauria caigut en un passat no molt lluny\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Alertem al companys que al acabar el r\u00e0pel surtin r\u00e0pidament de sota la cascada ja que continuen caient pedres.<\/p>\n\n\n\n

Hem perdut un temps molt valu\u00f3s, i tot i que nom\u00e9s ens queden dues cascades la nit esta caient sobre nosaltres.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s de buscar una estona trobem el R-15 de 14 metres amagat a darrere unes plantes i amb un acc\u00e9s delicat. El solucionem sense problemes.<\/p>\n\n\n\n

Arribem a la ultima de les cascades del barranc. El R-16 de 60 metres ens porta la ultima de les sorpreses ja que la instal\u00b7laci\u00f3 es confusa i un dels desviador que pretenen que utilitzem es gaireb\u00e9 inaccessible. Aix\u00f2 juntament amb l\u2019hora que es fa que decidim baixar directe de la reuni\u00f3 posant diferents protectors tot i que sabem que ser\u00e0 dif\u00edcil de recuperar. Despr\u00e8s de mirar que el r\u00e0pel ser\u00e0 correcte des de la reuni\u00f3 de dalt baixo a tota velocitat perqu\u00e8 ara si que el temps sens tira a sobre. En Pepo em segueix amb rapidesa i els dos ens col\u00b7loquem la motxilla de coix\u00ed i ens disposem a gaudir del espectacle sabent que tenim el barranc somiat gaireb\u00e9 finalitzat i amb \u00e8xit.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Comencen a baixar components del grup i anem preparant frontals. Al baixar els darrers ja s\u2019ha fet de nit i l\u2019espectacle creix en emoci\u00f3, utilitzen la llum dels nostres frontals per a veure on han de posar el peus. Un \u00faltim per\u00f2 no poc dur esfor\u00e7 en recuperar les cordes ens diu que el barranc s\u2019acaba.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2 ens resten 400 metres de llarga i dura caminada pel riu amb la \u00fanica llum dels nostres frontals i la lluna que ens acompanya en tot moment.<\/p>\n\n\n\n

Son gaireb\u00e9 25 minuts de pedres, branques i relliscades que ens porten fins al Seixal, on ens trobem el cam\u00ed que en 10 minuts ens portar\u00e0 als cotxes.<\/p>\n\n\n\n

Han estat m\u00e9s d\u201911 hores d\u2019activitat per afrontar un dels barrancs mes exigents de l\u2019illa amb la seva cascada mes espectacular. Segurament l\u2019agua du Vento no seria el mateix sense la seva cascada del Mega. I segurament la nostre visita a la illa no seria el mateix sense haver baixat aquesta cascada.<\/p>\n\n\n\n

Arribem negre nit a la casa, on ens espera la Cris amb el sopar preparat, el que suposa una gran alegria als nostres castigats cossos.<\/p>\n\n\n\n

En el sopar a diferencia del esmorzar tot son somriures i rialles i si ens pes\u00e9ssim segurament pesar\u00edem 50 quilos menys, degut al pes que ens hem tret de sobre.<\/p>\n\n\n\n

Tothom explica la seva experi\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

La Cris el que a patit per nosaltres fins que no ha sabut que est\u00e0vem b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Un servidor el que he patit amb les cordes i les caigudes de pedres.<\/p>\n\n\n\n

En Pepo amb el temps que ha estat penjat a la reuni\u00f3 esperant i ajudant als companys.<\/p>\n\n\n\n

En Toni ens comenta que fins en quatre ocasions, fins i tot durant l\u2019aproximaci\u00f3, havia pensat en abandonar i no venir.<\/p>\n\n\n\n

En Jordi ens diu que ell no ha pogut mes que patir el r\u00e0pel de 170.<\/p>\n\n\n\n

En Borja gaudeix de la experi\u00e8ncia d\u2019haver baixat sense tenir shunt.<\/p>\n\n\n\n

En Miquel dona gracies a la Cris per haver-li deixat el seu.<\/p>\n\n\n\n

En Morla recull el premi al descens mes r\u00e0pid del Mega.<\/p>\n\n\n\n

En David amb la m\u00e0 al pit respira dient que li fa mal el cor de no veure la parenta quan en realitat porta un estrebada al pit que no sap ni com s\u2019aguanta en peu i ens fa un discurs que casi en fa plorar.<\/p>\n\n\n\n

El meu pare gaudeix del seu segon descens del Mega, aquest cop voluntari i sense tenir que saltar nusos.<\/p>\n\n\n\n

Ha estat un jornada plena d\u2019emocions que amb el temps far\u00e0 que recordem com a un moment \u00fanic en la nostre vida com a barranquistes.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2 sabem que encara ens queden dos dies de barrancs i ja comencem a cercar el que farem la jornada seg\u00fcent. Tot i que decidim que ens mereixem un bon descans i que ens aixecarem amb tota la calma del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Dijous 15 d’octubre<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

A les 8,30 del mat\u00ed sona el despertador i comencem a posar el cos en marxa amb un bon esmorzar. Ens el mereixem despr\u00e8s de la jornada anterior.<\/p>\n\n\n\n

Encara no tenim decidit el barranc a fer i decidim fer votacions entre el Vimieiro o el Passo Inferior. Hem buscat un barranc de duraci\u00f3 mes aviat curta degut a la fatiga acumulada i al dia gris i pluj\u00f3s que ens espera.<\/p>\n\n\n\n

Escollim per votaci\u00f3 popular el Vimieiro, que tot i la seva dura aproximaci\u00f3 ja que tenim que tornar a pujar les 1300 escales del dia anterior, ens sembla un millor barranc amb bones verticals.<\/p>\n\n\n\n

A les 9,30 del mat\u00ed ja haur\u00edem de ser als cotxes per\u00f2 avui la cosa va mes lenta del normal i sembla que ens costi arrancar.<\/p>\n\n\n\n

En pocs minuts ens plantem a la piscicultura de Chao de Ribeira que ja passa a ser com la nostre segona casa. Ens canviem amb un dia gris i fred i la previsi\u00f3 de la meteo \u00e9s de pluja gaireb\u00e9 tot el dia.<\/p>\n\n\n\n

Als 20 minuts d\u2019aproximaci\u00f3 ens comen\u00e7a a ploure i quan som al mig de les 1300 escales comen\u00e7a a diluviar. Entre mig dels arbres la pluja no sembla tan per\u00f2 poc a poc va fent-se un lloc entre els nostres cossos.<\/p>\n\n\n\n

Al trobar la Levada de Seixal i veient que continua plovent decidim que \u00e9s un bon lloc per posar-nos els neoprens i acabar de fer la aproximaci\u00f3 que planeja fins arribar al barranc.<\/p>\n\n\n\n

En poc mes de 1 hora trobem el riu i sense cap dubte ens fiquem cap a dins. El fet que la pluja caigui sobre nosaltres fa que el ritme sigui m\u00e9s alt. Avui no es jornada de fotos ni de parades, s\u2019ha d\u2019anar a la idea.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Comencem amb dos r\u00e0pels de 10 i 14 metres que ens porten a la cap\u00e7alera del R-3 de 51 metres fraccionat en dos. El mirem i decidim que es possible baixar-lo fins a baix. La pluja augmenta i no \u00e9s moment de perdre temps.<\/p>\n\n\n\n

Seguidament arribem al R-5 que \u00e9s una cascada de 60 metres fraccionada en 3 trams. Instal\u00b7lem el primer i al arribar al segon veiem que el podem fer directe fins a baix. No ho dubtem i comencem a baixar de dos en dos i de manera rapida com si de lladres que escapen d\u2019un banc ens tract\u00e9ssim.<\/p>\n\n\n\n

El moment delicat del dia arriba en aquest punt quan el company Miquel posa el peu sobre un pedra i aquesta es trenca i impacta sobre el casc del seu amic Borja que estava uns metres mes avall.<\/p>\n\n\n\n

Tot i l\u2019ensurt sofert i la bronca rebuda tot a quedat en una an\u00e8cdota mes per explicar. El que si ens ha servit \u00e9s per veure la tipologia de la roca i la seva fragilitat en situacions de pluja i sobretot la import\u00e0ncia del casc com a element de seguretat a l\u2019hora de baixar barrancs.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

La resta del grup baixa amb mes calma i d\u2019un en un per evitar problemes de possible caiguda de pedres.<\/p>\n\n\n\n

Continuem amb un seguit de r\u00e0pels consecutius de 10 i 20 metres, aquest \u00faltim amb la instal\u00b7laci\u00f3 al mig de la cascada que fa ens remullem per complet.<\/p>\n\n\n\n

Un seguit de destrepes ens porten a la part final del barranc on tres cascades consecutives ens esperen.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

El R-13 i \u00faltim dels tres r\u00e0pels consecutius \u00e9s una bonica cascada de 35 metres que no tindria mes historia sin\u00f3 fos perqu\u00e8 un dels parabolts de la instal\u00b7laci\u00f3 es movia de manera alarmant. Canviem la instal\u00b7laci\u00f3 i la assegurem amb un dels parabolts del darrere i continuem baixant.<\/p>\n\n\n\n

Segueix plovent amb intensitat i ens donem compte que el caudal del riu a augmentat una mica per\u00f2 per sort ja nomes ens queden dos obstacles per superar.<\/p>\n\n\n\n

Arribem a la conflu\u00e8ncia del Seixal i el conegut cam\u00ed de retorn que en escassos 20 minuts ens porta fins als cotxes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Han estat poc m\u00e9s de 3 hores de descens en un barranc curtet per\u00f2 interessant amb unes boniques verticals que poder no s\u2019emporten la nostre total atenci\u00f3 ja que venint d\u2019on venim es fa dif\u00edcil que ho faci\u2019n, per\u00f2 que sens dubte fan del Vimieiro un barranc totalment recomanable.<\/p>\n\n\n\n

Ens canviem aprofitant un petit imp\u00e0s que ens dona la pluja i despr\u00e8s alguns dels integrants del grup van a la casa a buscar roba seca i els altres ens disposem a tornar les mes de 130 botelles de cervesa que ens hem begut aquests dies.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Decidim que ja en tenim prou per avui i veien que la pluja no cedeix ens parem a dinar en bufet econ\u00f2mic que es troba de cam\u00ed a Rosario.<\/p>\n\n\n\n

Aprofitem la tarda per revisar material i descarregar fotos mentre compartim opinions i experi\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

Dubtem de que farem al dia seg\u00fcent ja que la previsi\u00f3 continua essent de pluja mes intensa, i al passar pel costat del riu principal veiem que aquest a augmentat considerablement el seu caudal i ja baixa arrastrant de costat a costat.<\/p>\n\n\n\n

El pla inicial era fer la integral del H\u00f4rtela. Cosa que descartem tant per previsi\u00f3 de temps com per durada, ja que ens pot portar mes de 10 hores d\u2019activitat sense comptar amb la combinaci\u00f3 de cotxes fins a Paul da Serra.<\/p>\n\n\n\n

Segueixen els dubtes ja que ens han recomanat molt aquest barranc i tenim ganes de fer-lo per\u00f2 la fatiga acumulada i sobretot la meteo no ens ajuden.<\/p>\n\n\n\n

Sincerament me\u2019n vaig anar a dormir sense saber que far\u00edem, ni tan sols sabia si far\u00edem alguna cosa.<\/p>\n\n\n\n

Divendres 16 d’octubre<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

El despertador sona a les 7,30 del mat\u00ed si be molts ja estan desperts i les cares mentre esmorzem ja denoten que l\u2019H\u00f4rtela tindr\u00e0 que esperar a una pr\u00f2xima visita a la illa.<\/p>\n\n\n\n

La pluja no ha cessat ni un moment i la previsi\u00f3 \u00e9s d\u2019aigua fins al migdia.<\/p>\n\n\n\n

Evidentment avortem el pla inicial, ja que tot i no ser barrancs extremadament aqu\u00e0tics, si que es tracta d\u2019un barranc d\u2019entitat amb bastants afluents que li aniran aportant aigua i amb el sempre permanent risc de la caiguda pedres.<\/p>\n\n\n\n

Unes partides de billar acompanyades de rialles i grans moments es fan anar passant el mat\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed es quan al meu company Pepo i a un servidor alentats per alguns components del grup sens passa pel cap anar a baixar un cascada que hi ha al costat de la carretera principal que porta a Seixal i que em vist com el seu caudal augmentava dia a dia.<\/p>\n\n\n\n

Sabem que \u00e9s un barranc on el seu principal i gaireb\u00e9 \u00fanic obstacle \u00e9s la contundent cascada de 75 metres que cau a peu de carretera.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

El que comen\u00e7a com una broma acaba en activitat. A les 12 del migdia ens plantem a peu de cascada. La pluja a cessat per un moment i ens deixa fer els pocs menys de 20 minuts d\u2019acc\u00e9s a la cap\u00e7alera del barranc sense mullar-nos.<\/p>\n\n\n\n

Ja nomes quedem la meitat del grup. Els altres cinc per diferents motius han decidit que ja en tenien prou i han anat a fer una visita rapida a la cascada final del Joao Delgado. Aquest nomes el podem observar des de la distancia del mirador ja que es troba prohibit per caiguda de pedres. Un pena ja que la seva integral es considerada una de les millors de l\u2019illa, amb la seva espectacular cascada final de 90 metres i final al mar.<\/p>\n\n\n\n

Reconec que una vegada fets a la idea de ja no tornar a posar-nos el neopr\u00e8 la situaci\u00f3 es dura, per\u00f2 el fet que sigui el nostre pen\u00faltim dia a l\u2019illa i l\u2019\u00faltim barranc a fer, fan que per la meva part sigui impossible renunciar.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s de posar-nos el neopr\u00e8 per ultima vegada i sense temps per perdre ens posem a dins del barranc. Un r\u00e0pel de poc mes de 15 metres ens dona acc\u00e9s a la cap\u00e7alera de la gran vertical que dona sentit al barranc.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Un petit passam\u00e0 de dos metres fan que la sortida de la gran vertical sigui mes c\u00f2mode. La cascada \u00e9s impressionant. Son 75 metres de r\u00e0pel pel mig de l\u2019aigua amb la carretera a sota i el mar de fons. El companys ens esperen a baix amb la c\u00e0mera a la m\u00e0 i gaudint del espectacle.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Per variar ens torna a ploure, per\u00f2 ni la mateix aigua que cau del cel fa que no disfrutem com nens d\u2019aquest \u00faltim moment d\u2019activitat a l\u2019illa.<\/p>\n\n\n\n

En poc mes d\u2019una hora i vint minuts estem tots a baix i despr\u00e8s d\u2019uns petits esfor\u00e7os per recuperar les cordes donem per finalitzada la nostre activitat barranquera a l\u2019illa.<\/p>\n\n\n\n

Ens canviem sota la intensa pluja amb l\u2019ajuda de la carpa d\u2019un bar que tenim al costat i aprofitem per brindar amb un cervesa a la m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Un cop secs ens dirigim cap a Porto Monitz on hem decidit fer el dinar de cloenda de la expedici\u00f3 menjant un bon peixet espasa.<\/p>\n\n\n\n

Durant al dinar les cares son ambig\u00fces,  l\u2019alegria pels barrancs aconseguits i els bons moments assolits es contradiuen amb la sensaci\u00f3 de pena de tenir que marxar d\u2019aquesta meravellosa illa.<\/p>\n\n\n\n

La pluja ens dona una petita treva i decidim que \u00e9s el moment per fer una caminada per estirar les cames, amb algun que altre intent de ca\u00e7ar algun cranc i poder pair b\u00e9 el dinar.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Un cop a la casa ja nomes ens queda comen\u00e7ar a recollir i preparar maletes. Sabem que es una tasca complicada ja que el material mullat pesa mes i ja an\u00e0vem al l\u00edmit de pes als aeroports.<\/p>\n\n\n\n

Tallem les bobines grans de corda i les repartim amb els integrants del grup valora\u2019n qui a tingut que tallar cordes personals i intentant que tothom quedi content.<\/p>\n\n\n\n

El ordinadors i les targetes de mem\u00f2ria s\u00f3n les mes sol\u00b7licitades i van al mateix ritme que les litrones de cervesa que fa desapareix el company David.<\/p>\n\n\n\n

Partides de billar, v\u00eddeos, fotos i un bon sopar fan que vagin passant les hores i que els integrants del grup vagin caient per moments buscant el propi descans a les seves habitacions. Les idees de futurs viatges comencen a sortir…..Nepal ens espera amb el seu conegut Cho Oyu, Grecia amb el cl\u00e0ssic Gorgopotamos, Corsega, Sardenya, i per acabar no podia faltar un nom m\u00e0gic Trou de Fer. Nomes el sol fet de plantejar un viatge a Isla Reuni\u00f3n ja posa els pels de punta i ja desperta un nou somni en els nostres pensaments.<\/p>\n\n\n\n

Reconec que amb en David i en Pepo varem ser els \u00faltims en retirar-nos, per\u00f2 la expedici\u00f3 s\u2019ho ha valgut i ja nomes ens resta descansar i preparar-nos per tornar.<\/p>\n\n\n\n

Dissabte 17 d’octubre<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ens aixequem de bon mat\u00ed i un cop deixem totes les maletes a la porta ens disposem a deixar la casa en perfectes condicions,ja que volem recuperar la fian\u00e7a que varem donar.<\/p>\n\n\n\n

Estem relaxats, tot s\u2019ha acabat i ja no queden cascades que rapelar ni salts per saltar. El que no sabem \u00e9s que l\u2019illa ens guarda una \u00faltima emoci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n gaireb\u00e9 les 12 del migdia i la propiet\u00e0ria de la casa no arriba, el nervis comencen a rec\u00f3rrer els nostres cossos. La truquem i ens diu que degut a les pluges i ha hagut una esllavissada a la carretera i que no pot accedir a nosaltres, i que tampoc ens deixar\u00e0 accedir al aeroport.<\/p>\n\n\n\n

Decidim sortir al carrer a esperar, anem a omplir els dip\u00f2sits dels cotxes per guanyar temps al temps, per\u00f2 la senyora no arriba. Els nervis augmenten al mateix ritme que el temps del que disposem disminueix.<\/p>\n\n\n\n

Tornem a trucar i ens diu el mateix. Incr\u00e8duls comencem a pensar coses estranyes i comencem a mirar alternatives. Amb vol directe a Barcelona no surt cap avi\u00f3 fins passats set dies, el que fa que sigui inviable que perdem aquell avi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Tornem a trucar per avisar que nosaltres marxem, que ja no sabem si arribarem amb temps just per facturar les maletes i passar el controls.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed es quan ens diu que acaben d\u2019obrir la carretera i que deixem les claus a la b\u00fastia i que ella ja ens far\u00e0 una transfer\u00e8ncia amb la fian\u00e7a, cosa que va fer de seguida.<\/p>\n\n\n\n

Sense temps per perdre comencem el nostre particular rally de madeira. Passem per la zona de la esllavissada i veiem que efectivament havien caigut pedres. Superem alguna situaci\u00f3 complicada de velocitat i avan\u00e7aments amb els pobres cotxes que feina tenen per passar de cent.<\/p>\n\n\n\n

Arribem al aeroport amb el temps just per\u00f2 creiem que suficient, tot i que ara si depenem de les companyies de lloguer i de la seva r\u00e0pida gesti\u00f3. La veritat es que va ser excel\u00b7lent i en pocs minuts ens reun\u00edem amb els companys que ja facturaven les nostres maletes. Superem els controls de seguretat amb algun que altre problema i ara ja si ens queda assentar-nos  i relaxar-nos fins esperar que surti el nostre avi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n poc mes de 3 hores de vol, que pels que tenim por a volar son molt llargues, que ens porten fins al aeroport del Prat a Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Un petit problema amb la sortida de les maletes fa que tornem a anar amb el temps just als que tenim que agafar el bus que ens t\u00e9 que portar fins a casa.<\/p>\n\n\n\n

Ens acomiadem dels companys entre abrasades i petons, tot gaudint de la experi\u00e8ncia aventurera i personal viscuda.<\/p>\n\n\n\n

Ens sobren dos minuts per agafar l\u2019autob\u00fas i en poc mes de dues hores arribarem a casa on ens esperen amb els bra\u00e7os oberts i on podrem tornar a gaudir amb la calma i la tranquil\u00b7litat d\u2019una bona cervesa al sof\u00e0 de casa, tot recordant tants i tants moments que ens ha brindat aquesta apostoflant illa de Madeira.<\/p>\n\n\n\n

I on personalment m\u2019emporto una infinitat de situacions, moments i records que portar\u00e9 sempre amb la meva mem\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Moltes gr\u00e0cies Cristina, Pepo, David, Jordi, Toni, Morla, Borja, Miquel i sobretot a tu\u201cpapa\u201d per aquests dies i esperem que puguem repetir en futures expedicions.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Del 10 al 17 d’Octubre) Dissabte 10 d’octubre Dissabte 7:00 del mat\u00ed, sona el despertador, tot est\u00e0 preparat per iniciar la nostre expedici\u00f3 cap a Madeira. Encara no porto ni 5 minuts despert i ja em trobo amb el primer gran problema, al revisar si…<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":1200,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"om_disable_all_campaigns":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false},"categories":[37,43],"tags":[],"aioseo_notices":[],"yoast_head":"\nExpedici\u00f3 Madeira 2015 - Aventura Experience<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/post\/expedicio-madeira-2015\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_GB\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Expedici\u00f3 Madeira 2015 - Aventura Experience\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"(Del 10 al 17 d’Octubre) Dissabte 10 d’octubre Dissabte 7:00 del mat\u00ed, sona el despertador, tot est\u00e0 preparat per iniciar la nostre expedici\u00f3 cap a Madeira. Encara no porto ni 5 minuts despert i ja em trobo amb el primer gran problema, al revisar si...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/post\/expedicio-madeira-2015\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Aventura Experience\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/aventuraexperiencesfg\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-10-17T16:31:18+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-02-28T11:31:34+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/aventuraexperience.com\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"800\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"admin\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"admin\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Estimated reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"50 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/aventuraexperience.com\/post\/expedicio-madeira-2015\/\",\"url\":\"https:\/\/aventuraexperience.com\/post\/expedicio-madeira-2015\/\",\"name\":\"Expedici\u00f3 Madeira 2015 - Aventura Experience\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/aventuraexperience.com\/#website\"},\"datePublished\":\"2015-10-17T16:31:18+00:00\",\"dateModified\":\"2022-02-28T11:31:34+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/aventuraexperience.com\/#\/schema\/person\/5ed9d3c282cc4fc958c4cf734c4288f9\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/aventuraexperience.com\/post\/expedicio-madeira-2015\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-GB\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/aventuraexperience.com\/post\/expedicio-madeira-2015\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/aventuraexperience.com\/post\/expedicio-madeira-2015\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Home\",\"item\":\"https:\/\/aventuraexperience.com\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Expedici\u00f3 Madeira 2015\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/aventuraexperience.com\/#website\",\"url\":\"https:\/\/aventuraexperience.com\/\",\"name\":\"Aventura Experience\",\"description\":\"Gu\u00edas de monta\u00f1a | Sant Feliu de Gu\u00edxols\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/aventuraexperience.com\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"en-GB\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/aventuraexperience.com\/#\/schema\/person\/5ed9d3c282cc4fc958c4cf734c4288f9\",\"name\":\"admin\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-GB\",\"@id\":\"https:\/\/aventuraexperience.com\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/09cd6f83efe0e09299562455272a3db0?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/09cd6f83efe0e09299562455272a3db0?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"admin\"},\"url\":\"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/post\/author\/admin\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Expedici\u00f3 Madeira 2015 - Aventura Experience","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/post\/expedicio-madeira-2015\/","og_locale":"en_GB","og_type":"article","og_title":"Expedici\u00f3 Madeira 2015 - Aventura Experience","og_description":"(Del 10 al 17 d’Octubre) Dissabte 10 d’octubre Dissabte 7:00 del mat\u00ed, sona el despertador, tot est\u00e0 preparat per iniciar la nostre expedici\u00f3 cap a Madeira. Encara no porto ni 5 minuts despert i ja em trobo amb el primer gran problema, al revisar si...","og_url":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/post\/expedicio-madeira-2015\/","og_site_name":"Aventura Experience","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/aventuraexperiencesfg\/","article_published_time":"2015-10-17T16:31:18+00:00","article_modified_time":"2022-02-28T11:31:34+00:00","og_image":[{"width":800,"height":600,"url":"https:\/\/aventuraexperience.com\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"admin","twitter_misc":{"Written by":"admin","Estimated reading time":"50 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/aventuraexperience.com\/post\/expedicio-madeira-2015\/","url":"https:\/\/aventuraexperience.com\/post\/expedicio-madeira-2015\/","name":"Expedici\u00f3 Madeira 2015 - Aventura Experience","isPartOf":{"@id":"https:\/\/aventuraexperience.com\/#website"},"datePublished":"2015-10-17T16:31:18+00:00","dateModified":"2022-02-28T11:31:34+00:00","author":{"@id":"https:\/\/aventuraexperience.com\/#\/schema\/person\/5ed9d3c282cc4fc958c4cf734c4288f9"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/aventuraexperience.com\/post\/expedicio-madeira-2015\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-GB","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/aventuraexperience.com\/post\/expedicio-madeira-2015\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/aventuraexperience.com\/post\/expedicio-madeira-2015\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Home","item":"https:\/\/aventuraexperience.com\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Expedici\u00f3 Madeira 2015"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/aventuraexperience.com\/#website","url":"https:\/\/aventuraexperience.com\/","name":"Aventura Experience","description":"Gu\u00edas de monta\u00f1a | Sant Feliu de Gu\u00edxols","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/aventuraexperience.com\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"en-GB"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/aventuraexperience.com\/#\/schema\/person\/5ed9d3c282cc4fc958c4cf734c4288f9","name":"admin","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-GB","@id":"https:\/\/aventuraexperience.com\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/09cd6f83efe0e09299562455272a3db0?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/09cd6f83efe0e09299562455272a3db0?s=96&d=mm&r=g","caption":"admin"},"url":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/post\/author\/admin\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1134"}],"collection":[{"href":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1134"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1134\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1300,"href":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1134\/revisions\/1300"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1200"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1134"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1134"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aventuraexperience.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1134"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}